“D’allà on ve el naixement als éssers, allà trobem també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.”
Aquest text d’Anaximandre gira entorn el que ell considera l’arkhé: l’ápeiron. Quan un ésser neix, neix amb la “seguretat” que també tindrà un final, ja que l’estat de l’univers era cap cosa, i en cap cosa es quedarà. Els temps és quelcom dona sentit al kósmos: podem parlar de passat, present i futur. Per tant a mesura que passa el temps, ens anem apropant al final, i l’estat originari dels éssers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario