Parmènides: textos 1, 2, 3, 4 i 5

Els textos de Parmènides, l’autor més influent de tots els presocràtics, tracten sobre l’ésser i el no ésser: l’ésser es pot pensar i es pot saber d’aquest, diferència principal entre aquest i el seu contrari, ja que del no ésser no podem ni podrem saber-ne res: si ho salpiquéssim, passaria a ser ésser.
Per això Parmènides al segon text fa referència a la relació entre “pensar” i “ésser”. Sempre, fins i tot quan pensem inconscientment, estem pensant en éssers. Només podem pensar en éssers: ho és tot el que ens envolta. El que ens envolta no podrem ni dispersar-ho, ni tallar-ho, perquè com diu Parmènides, la realitat és quelcom que no canvia, i per tant, el lloc per on començar la nostra recerca de la veritat és indiferent, ja que tots els camins portaran a la veritat i a una cosa estable i immutable.