Jo crec que aquesta frase, de Sartre, té la seva part de raó, ja que per anar construïnt la nostra vida, hem d'anar triant, i fins i tot quan deixem que la vida passi sense obrir cap porta, fins i tot així estem triant. Des del moment que ens deixen caure al món, prenem contínues decisions: cada acte és una decisió totalment lliure, cada pensament és lliure, cada vegada que parlem ho fem amb la màxima llibertat... per això no abandonem la nostra llibertat, i hem de portar-la sempre amb nosaltres.
Els esdeveniments exteriors, que marquen a l'home i en determinen una conducta o una altre, són fets que no están res dominats per l'ésser humà, pero tot i així, ens condiciona. Tot i no poder triar coses com aquestes, si poguéssim eliminar tots els moments en el quals hem d'actuar lliurement, deixariem d'existir ràpidament, per això hem de valorar la nostra llibertat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario