És un des màxims representants de l'existencialisme, juntament amb Heidegger i Jaspers.
És el filòsof de la llibertat.
Ñ'existencialisme defensa que l'existència precedeix de l'essència: primer existim, després ens fem, no estem fets una vegada per sempre, ens anem construïnt.
"Ningú neix cobard, ningú neix valent, un es fa cobard o es fa valent." Ens fem així perquè no hi ha res transcendent que doni sentit al món-
És a dir, Déu no existeix. Per tant, res és impossible -tot és possible-.
La vida no té sentit si Déu no existeix. Segons Sartre, hem d'escollir el nostre camí perquè estem condemnats a ser lliures.
Sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
Novel·la de Jean-Paul Sartre: La nàusea
No hay comentarios:
Publicar un comentario