Jo crec que el destí existeix en una petita mesura, però, si realment tots els nostres actes estiguessin predestinats des d’un bon principi, almenys jo em sentiria inútil al pensar que som joguines dominades per a aquell que escriu el nostre destí.
El destí por existir, però de la manera en què depenent d’alguns dels nostres propis actes i les nostres decisions, ens destinarem a triar un camí o un altre. Aquesta tria de camins és pròpia de la persona, per tant, en certa manera podem escollir com volem viure.
Amb això em vull referir a què, per exemple, si un dia jo no estudio un control estic destinada a suspendre’l, però no estic destinada a això perquè el destí ha escrit aquest capítol de la meva vida remarcant els impediments i la conducta que seguiré per plantejar-me el no estudiar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario