Definicions: Els fonaments de l'acció moral

Temperament: Conjunt de sentiments i passions, difícilment modificables.

Hàbit: Repetició d'actes en la mateixa direcció, que ens predisposa a obrar.

Virtud: Hàbits que ens disposen a obrar bé.

Consciència moral: Capacitat humana d'adonar-se que unes formes de vida són més humanitzadores o millors que altres. Capacitat de la consciència de distingir el que és bo del que és dolent.

Llibertat interna: Poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: És no tenir una llibertat absoluta i total, però es conserva la llibertat suficient com per ser responsables dels propis actes.

Destí: Segons Heràclit, aquella llei segons tot succeeix fatalment.

Determinisme econòmic: Part del determinisme científic que afirma que l'economia és la base de totes les coses.

Determinisme genètic: Les nostres actuacions venen causades per la dotació genètica.

Ús regulatiu: Investigar els fenòmens "com si" estiguessin produïts per una causa.

Autonomia moral: Capacitat de formular judicis sobre el que és just i el que és injust.

Nivell preconvencional: La consciència està per damunt de la llei

Responsabilitat moral: Fenòmen subjectiu de la consciència moral. És el subjecte que actua e que se sent responsable de la seva acció.

Principi de responsabilitat: Hem d'assumir les conseqüències de les nostres accions per deixar el món, almenys, no pitjor del que hem trobat.

Cançó "La libertad"

Creo que todos buscamos lo mismo
no sabemos muy bien que es ni donde esta
oímos hablar de la hermana mas hermosa
que se busca y no se puede encontrar
La conocen los que la perdieron
los que la vieron de cerca, irse muy lejos
y los que la volvieron a encontrar
la conocen los presos,
La libertad
Algunos faloperos,
algunos con problemas de dinero,
porque se despiertan soñándola,
algunos que nacieron en el tiempo equivocado,
la libertad
Todos los marginales del fin del mundo,
esclavos de alguna necesidad,
los que sueñan despiertos,
los que no pueden dormir,
la libertad
Algunos tristemente enamorados
pagando todavía el precio del amor
algunos que no pueden esperar,
y no aguantan más la necesidad
Algunos cautivos de eso,
que no saben donde mirar,
tengo algunos hermanos y una hermana muy hermosa,
la libertad
Igual que Norberto,
me pregunto muchas veces,
donde esta? y no dejo de pensar,
será solamente una palabra, la hermana hermosa
la libertad.

"L'ésser humà està condemnat a ser lliure"

Jo crec que aquesta frase, de Sartre, té la seva part de raó, ja que per anar construïnt la nostra vida, hem d'anar triant, i fins i tot quan deixem que la vida passi sense obrir cap porta, fins i tot així estem triant. Des del moment que ens deixen caure al món, prenem contínues decisions: cada acte és una decisió totalment lliure, cada pensament és lliure, cada vegada que parlem ho fem amb la màxima llibertat... per això no abandonem la nostra llibertat, i hem de portar-la sempre amb nosaltres.
Els esdeveniments exteriors, que marquen a l'home i en determinen una conducta o una altre, són fets que no están res dominats per l'ésser humà, pero tot i així, ens condiciona. Tot i no poder triar coses com aquestes, si poguéssim eliminar tots els moments en el quals hem d'actuar lliurement, deixariem d'existir ràpidament, per això hem de valorar la nostra llibertat.

¿Creus en el destí?

Jo crec que el destí existeix en una petita mesura, però, si realment tots els nostres actes estiguessin predestinats des d’un bon principi, almenys jo em sentiria inútil al pensar que som joguines dominades per a aquell que escriu el nostre destí.

El destí por existir, però de la manera en què depenent d’alguns dels nostres propis actes i les nostres decisions, ens destinarem a triar un camí o un altre. Aquesta tria de camins és pròpia de la persona, per tant, en certa manera podem escollir com volem viure.
Amb això em vull referir a què, per exemple, si un dia jo no estudio un control estic destinada a suspendre’l, però no estic destinada a això perquè el destí ha escrit aquest capítol de la meva vida remarcant els impediments i la conducta que seguiré per plantejar-me el no estudiar.

Raons a favor i en contra de la llibertat

Cap ésser de la terra por tenir la llibertat total per fets com la genètica: aquesta mai es pot canviar, i ve determinada pels nostres avantpassats. A més, quan naixem, no escollim el país, ni la ciutat, ni la situació política (altra cosa que no ens deixa ser lliures, ja que imposa unes lleis a la societat), ni cap dels fets exteriors a nosaltres. Tampoc podem ser lliures perquè hem d’atendre a unes necessitats bàsiques, com el menjar, la higiene, el descans...

Llavors.. ¿En què som lliures? Potser podem dir que som lliures quan tenim llibertat d’elecció: quan escollim els pantalons que ens comprarem escollim aquell que més ens agrada de tota la botiga.. però analitzant de fons la situació, la llibertat d’elecció la tenim marcades per les pautes que ens imposen els mercats de venta de pantalons.

¿En què som lliures realment? En aquelles coses més properes a nosaltres, que ens pertanyen, com els nostres pensaments, els nostres sentiments i emocions, records, la capacitat d’imaginar... lligat al ser lliures del que diem i el que ens guardem. També tenim lliure elecció d’existir o no: no som lliures de néixer, però podem escollir quan acabar la nostra vida. El terme llibertat no existiria sense la paraula responsabilitat, i com podem actuar moralment o immoralment, assumint conseqüències i triant entre diferents possibilitats, som una mica més lliures.

Realment som lliures?

Som lliures si pensem:
Els nostres sentiments són lliures: ningú pot dominar la tristesa d'un mateix, ni la felicitat, ni les pors, ni l'amor envers a una altra persona... Diem que som lliures quan parlem de responsabilitat (has fet una cosa, però podries haver fet una altra), també lligada amb la moral que determina les accions bones i les dolentes. Som lliures quan escollim, ja sigui el color de la camisa que comprem o quan decidim anar-nos de casa, i quan decidim el nostre futur i la manera de viure el nostre dia a dia.

Però tot i això, podem afirmar que mai serem lliures si ens fixem en altres aspectes:
No podem ser lliures, si ens fixem des del nostre naixament, per la simple raó que naixem condicionats per uns gens que mai podrem canviar i en un país que tampoc és el que nosaltres escollim, amb un físic i, potser, unes deficiències que no hem escrit al nostre gust en cap lloc. Vivim també en una societat on la cultura, l'economia, els superiors i les creençes ens marquen unes pautes. A més, al viure en una societat, vivim amb altres éssers que tampoc són lliures i aquests ens poden imposar normes, condicions...
Però, tornant a la nostra naturalesa, no podem ser lliures perquè hem d'atendre unes necessitats bàsiques com l'aliment, l'aigua, el descans...



LA LLIBERTAT:

"La libertad, Sancho, es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierran la tierra y el mar: por la libertad, así como por la honra, se puede y debe aventurar la vida."

Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) Escriptor espanyol.

"No se nos otorgará la libertad externa más que en la medida exacta en que hayamos sabido, en un momento determinado, desarrollar nuestra libertad interna."
Mahatma Gandhi (1869-1948) Polític i pensador Indú.


"La libertad es aquella facultad que aumenta la utilidad de todas las demás facultades."
Immanuel Kant (1724-1804) Filòsof alemany.


"El único hombre que es realmente libre es aquel que puede rechazar una invitación a comer sin dar una excusa."
Jules Renard (1864-1910) Escriptor i dramaturg francés.


"A pesar de las ilusiones racionalistas, e incluso marxistas, toda la historia del mundo es la historia de la libertad."
Albert Camus (1913-1960) Escriptor francés.

Jean Paul Sartre

És un des màxims representants de l'existencialisme, juntament amb Heidegger i Jaspers.

És el filòsof de la llibertat.

Ñ'existencialisme defensa que l'existència precedeix de l'essència: primer existim, després ens fem, no estem fets una vegada per sempre, ens anem construïnt.

"Ningú neix cobard, ningú neix valent, un es fa cobard o es fa valent." Ens fem així perquè no hi ha res transcendent que doni sentit al món-

És a dir, Déu no existeix. Per tant, res és impossible -tot és possible-.

La vida no té sentit si Déu no existeix. Segons Sartre, hem d'escollir el nostre camí perquè estem condemnats a ser lliures.

Sempre estem triant, fins i tot quan no triem.

Novel·la de Jean-Paul Sartre: La nàusea

Els errors en l'argumentació o fal·làcies