Investigació sobre els principis de la moral

112: "Sembla evident que els fins últims de les accions humanes no poden ser explicats, en cap cas, per la raó, sinó que es recomanen del tot als sentiments i afeccions del gènere humà, sense dependència de les facultats intel·lectuals. Pregunti’s a un home per què fa exercici; contestarà que perquè desitja conservar la salut. Si se li pregunta llavors per què desitja la salut, respondrà al punt, perquè la malaltia és penosa. I si es prossegueix l’enquesta i es desitja saber la raó per la qual odia el dolor, no en podrà donar cap. És aquest un fi últim, que no va referit a cap altre objecte. Potser a la segona pregunta, per què desitja la salut, pugui contestar també que és necessària per a l’exercici de la seva vocació. Si se li pregunta que per què desitja això, contestarà, sense més, que perquè desitja diners. Si se li pregunta per què?, contestarà que és un instrument de plaer. I és absurd preguntar-li la raó d’això. És impossible que hi hagi un procés in infinitum; i que una cosa pugui ser sempre la raó per la qual una altra és desitjada. Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l’afecte humans."

En aquest fragment Hume es planteja la existència d'un fi últim mogut per les passions i els sentiments, no pas per la raó o l'intel·lecte.
Per explicar-ho, Hume posa l'exemple d'un esportista i li questiona cada raonament de manera que s'arriben a dos: "odia el dolor" i "vol aconseguir un instrument de plaer". Aquests són els dos fins últims que Hume troba: el rebuig del dolor i la recerca del plaer. Aquesta part Hume la tracta a la investigació sobre els principis de la moral, on aquest, precedent de l'utilitarisme, defineix la felicitat com una assimilació entre plaer i dolor.
Conclou que el raonament, i en general l'intelecte, serà el mitjà amb el qual es podrà arribar a una vida virtuosa.