Aristòtil
View more presentations from yuyuu13n.
viernes, 16 de abril de 2010
lunes, 12 de abril de 2010
Investigació sobre els principis de la moral
112: "Sembla evident que els fins últims de les accions humanes no poden ser explicats, en cap cas, per la raó, sinó que es recomanen del tot als sentiments i afeccions del gènere humà, sense dependència de les facultats intel·lectuals. Pregunti’s a un home per què fa exercici; contestarà que perquè desitja conservar la salut. Si se li pregunta llavors per què desitja la salut, respondrà al punt, perquè la malaltia és penosa. I si es prossegueix l’enquesta i es desitja saber la raó per la qual odia el dolor, no en podrà donar cap. És aquest un fi últim, que no va referit a cap altre objecte. Potser a la segona pregunta, per què desitja la salut, pugui contestar també que és necessària per a l’exercici de la seva vocació. Si se li pregunta que per què desitja això, contestarà, sense més, que perquè desitja diners. Si se li pregunta per què?, contestarà que és un instrument de plaer. I és absurd preguntar-li la raó d’això. És impossible que hi hagi un procés in infinitum; i que una cosa pugui ser sempre la raó per la qual una a
ltra és desitjada. Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l’afecte humans."
ltra és desitjada. Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l’afecte humans."En aquest fragment Hume es planteja la existència d'un fi últim mogut per les passions i els sentiments, no pas per la raó o l'intel·lecte.
Per explicar-ho, Hume posa l'exemple d'un esportista i li questiona cada raonament de manera que s'arriben a dos: "odia el dolor" i "vol aconseguir un instrument de plaer". Aquests són els dos fins últims que Hume troba: el rebuig del dolor i la recerca del plaer. Aquesta part Hume la tracta a la investigació sobre els principis de la moral, on aquest, precedent de l'utilitarisme, defineix la felicitat com una assimilació entre plaer i dolor.
Conclou que el raonament, i en general l'intelecte, serà el mitjà amb el qual es podrà arribar a una vida virtuosa.
miércoles, 7 de abril de 2010
Projecte 4
Resum del pensament d'Aristòtil:
Aristòtil comença admetent un concepte platònicn universal que és causa de les perfeccions de les coses. Però aquest, segons Aristòtil, no es troba en un món superior i distint, sinó a les coses mateixes. A la realitat sols existeixen les coses individuals, concretes, allò que ell anomena substàncies formades per l’essència: (característiques de l’objecte) i l’ésser de la qual comparteix amb la resta d’individus de la seva mateixa espècie.
Aquesta individualitat i aquesta universalitat que es donen unides en les coses materials concretes s’expliquen, segons Aristòtil, per dos principis físics, que ell anomena matèria i forma, les dues primeres causes de l’ésser.
El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, fruit de més que mer raonament, de l'acció pràctica i duradora. L'home busca la felicitat, el més gran bé.
Aristòtil també tracta la fisica aristotèl·lica, en la qual parla de les lleis del moviment, entre altres: tot mòbil requereix d'un motor, a la natura no hi ha el buit...
La concepció política que defensa Aristòtil es basa en l’afirmació de: “l’home és social per naturalesa”, que és “un animal polític”. La societat és una cosa real, però que brolla de l’home concret, al qual perfecciona i forneix un medi vital necessari.
Aristòtil divideix les formes de govern en monarquia, aristocràcia i democràcia, i aquestes formes justes de govern en què es busca el bé comú, s’oposen les que s’exerceixen en benefici dels mateixos governants: tirania, oligarquia i demagògia.
Aquesta individualitat i aquesta universalitat que es donen unides en les coses materials concretes s’expliquen, segons Aristòtil, per dos principis físics, que ell anomena matèria i forma, les dues primeres causes de l’ésser.
El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, fruit de més que mer raonament, de l'acció pràctica i duradora. L'home busca la felicitat, el més gran bé.
Aristòtil també tracta la fisica aristotèl·lica, en la qual parla de les lleis del moviment, entre altres: tot mòbil requereix d'un motor, a la natura no hi ha el buit...
La concepció política que defensa Aristòtil es basa en l’afirmació de: “l’home és social per naturalesa”, que és “un animal polític”. La societat és una cosa real, però que brolla de l’home concret, al qual perfecciona i forneix un medi vital necessari.
Aristòtil divideix les formes de govern en monarquia, aristocràcia i democràcia, i aquestes formes justes de govern en què es busca el bé comú, s’oposen les que s’exerceixen en benefici dels mateixos governants: tirania, oligarquia i demagògia.
Per informació més específica:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)