Existeix el jo?

Per arribar a un acord primer tenim que saber què entenem per “jo”.
El jo és allò que a mi em constitueix, que m’identifica i em distingeix de la resta.
Aquest jo, únic i distint existeix?
Basant-nos en què el coneixement no pot canviar, i ha de ser sempre el mateix per poder arribar al saber, el jo on es situa?
El jo és un conjunt de substàncies materials i inmaterials cambiants, ja que jo no sóc la mateixa fa cinc anys que ara: tinc més coneixement, noves vivències, més experiència, més arguments que potser em fan rebutjar les meves creençes de fa un temps….
Si el jo canvia, no el podem donar com a vàlid, i com que sabem que el jo canvia i madura, no serà subjecte del coneixement.
Tot i així existeix com a objecte en progrés. És a dir, nosaltres som com jerros que en el momento del naixement érem buits. L’experiència, els sabers, les impressions, vivències, desitjos, dolors… són petites gotes que omplen aquest jerro que segueix sent el mateix, però a cada unitat de temps és una mica més madur, més diferent…
Existeix el jo, però un jo que evoluciona al llarg del temps.