Parlar d’una realitat fora de la ment seria, com va introduir anteriorment Sòcrates, parlar d’un món intel·ligible en el qual hi romandria la realitat “tal com és”, sense ser alterada pels sentits.
Mai podrem saber d’aquest altre món, ja que els nostres sentits són part del “jo”, i sense el “jo” no hi ha res.
Des del meu punt de vista, penso que la realitat ja se’ns presenta tal com és, no hi ha una altra. Penso així perquè nosaltres mateixos hem sigut aquells que li han donat forma, sentit i color a tot allò que ens envolta, a la realitat que ens envolta.
La realitat és l’observació, la recepció, i figurar una realitat paral·lela, per mi
no seria realitat.Com diu Aristòtil, l’essència, la realitat de les coses, és impossible que estiguin separades d’elles.Per tant, la meva realitat i la teva realitat, és al realitat en si mateixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario