“És millor ser persona insatisfeta que porc satisfet”

Por ello, más allá de la cantidad de placer es importante interrogarnos sobre su calidad. La libertad se convierte en un bien intrínseco. John Stuart Mill cuestiona la primera generación de pensadores utilitarios. “Es mejor ser una persona insatisfecha que un cerdo satisfecho; es mejor ser un Sócrates insatisfecho que un tonto satisfecho.”



Si ens quedéssim amb el fi últim de tot ésser humà, la felicitat, ens hauríem de decantar en un principi pel porc satisfet, però per desgràcia la vida és massa complicada per deixar les coses aquí. Suposo que quan en la vida les coses van malament, ser porc satisfet és la forma de treure aquests mals de sobre, però també podem veure la vida d’una altra manera: veure que aquestes desgràcies un cop superades faran de mica en mica més gran la nostra persona, és a dir, actuar com una persona sàvia tot i que després vingui l’estat d’insatisfacció.
Si fóssim porcs satisfets podríem fer una llarga llista de les coses que no veuríem, no sabríem, no ens interessarien, i limitaríem el nostre gran món a una cosa massa petita. El porc satisfet es lligaria amb el desinterès, en quedar-nos només vora el gran oceà on molts savis naveguen intentant pescar alguna cosa nova.
A la vida hem d’anar evolucionant i aprofitant tot allò que tenim, hem de treure-li partit. Tenim masses creacions, belleses, llocs per visitar, vides que saber, llibres, pel·lícules, obres de teatre que contemplar, experiències que compartir, i un llarg etcètera per quedar-nos amb què 2+2 són 4.