Definicions

Intel·lectualisme moral: posició que afirma que qui coneix la virtut obra segons ella, i qui obra malament ho fa per ignorància.
Maièutica: és l’art de donar llum a la veritat.
Hedonisme: és una teoria que es basa en que ser feliç significa experimentar plaer i fugir dels dolors.
Felicitat (Aristòtil): teoria que considera que ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula.Si hi ha una activitat que ens distingeix com a homes, ser feliç consistirà exercir-la.
Prudència: Saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar el bé proposant-nos el que ens convé. Ens ajuda a trobar el terme mig entre el defecte i l'excés.
Pau interior: estat que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions. Els fets externs no estan a les nostres mans.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.
Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en copte si l’acció en es sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals.
Ètica deontològica: es preocupa pel deure i per la justícia de les normes.
Imperatiu categòric: ordres que obliguen de manera incondicional i universal, són ordres morals. Són ordres que manen sense condicions, sense prometre res a canvi.
Dignitat humana: és el valor que implica que els ésser humans som únics i sense preu.
Intuïcionisme dels valors: capacitat de poder captar el valor de les coses a través d’una intuïció emocional.
Comunitarisme: èticc que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i l'individualisme.
Universalisme: són valors que tothom ha de compartir, que sustenten que l'autèntica solidaitat és la universal.