Dilema 3

Què ha de fer el professor? Posar-li la nota que es mereix, no menys però tampoc més.

Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.
Pujar la nota: *Suposaria felicitat per a l'alumne i poder cursas la carrera que vol.
No pujar la nota: *El professor no seria just, ja que per aquest mateix motiu, li hauria de pujar la nota a tothom perquè li donés la seva carrera perquè ´´es el que més desitja".

Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On? Per aconeguir la felicitat de l'alumne e professor ha de renunciar a la justícia.

Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte? I un utilitarista de la regla? L'utilitarista de l'acte li posaria la nota ja que només es valorarien les conseqüències, i l'utilitarista de la regla no li pujaria la nota, ja que parlem d'un fet amoral.

Quina regla creus que aplicaria el representant de l'utilitarisme de la regla?
No pujr-li la nota a cap alumne, que cadascun tingui la que es mereix.

Dilema 2

Què ha de fer l'Alfons? Hauria de seguir amb la feina tot i les conseqüències de l'impacte mediambiental, ja que si renunciés al seu lloc de treball, no guanyaria res, si no ocupés ell el càrrec l'ocuparia un altre.

L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què? No, perquè el es una minora, no canviaria res al benestar de la humanitat. Hauria de millorar el benestar de la seva família.

Tenim obligacions amb les generacions futures? En principi les hauriem de tenir, ja que el principi de responsabilitat consta en deixar el món igual que nosaltres l'hem trobat.

Com es pot resoldre el conflicte de dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la terra? Buscant altres recursos amb el quals es puguin guanyar la vida i reduint la quantitat d'arbres que es poden talar.

De qui són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus? Per què? Jo crec que els que poden posar fi a això son els governs de cada pais, ja que tenen un gran poder.

Que diria un utilitarista? Segons l'utilitarista, s'hauria de seguir la regla de major felicitat pel major nombre de persones, per tant, hauria de deixar el treball.

Dilema 1

Què ha de fer la mare d'en Lluís: firmar el justificant o no?Jo crec qu no erquè la mare amb això la única cosa que fa és donar-li un mal costum al seu fill. Potser això li ajuda a que es tregui bé tot el curs, però el noi no haurà aprés a ser responsable ni just.

És correcte mentir per protegir algú? Sempre depén del context i la situació, però en un principi, no és correcte.

Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi? Jo crec que el noi hauria de patir com tots els seus companys están patint, perquè aquí no tractaríem un tema de patiment, sinó d'injusticia.

El fi "aprovar" justifica tots els mitjans? No el justifica, ja que s'han de seguir unes normes de convivència.

La intenció de la mare d'en Lluís és bona? Sí, ella vol ajudar al seu fill i facilitar-ne les coses.

Quines conseqüències pot tenir per a un Lluís que la mare el protegeixi sempre? Que en Lluís s'acabaria acostumant i no seria just per als demés.

És comparable la conducta d'en Lluís a "copiar en els exàmens"? Es podria comparar pel fet què en els dos casos, en Lluís s'está saltant les normes i el fi és el mateix: aprovar.

Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria? Que estariem en una lliuta constant, ja que ens mouriem per l'egoisme propi.

Definicions

Intel·lectualisme moral: posició que afirma que qui coneix la virtut obra segons ella, i qui obra malament ho fa per ignorància.
Maièutica: és l’art de donar llum a la veritat.
Hedonisme: és una teoria que es basa en que ser feliç significa experimentar plaer i fugir dels dolors.
Felicitat (Aristòtil): teoria que considera que ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula.Si hi ha una activitat que ens distingeix com a homes, ser feliç consistirà exercir-la.
Prudència: Saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar el bé proposant-nos el que ens convé. Ens ajuda a trobar el terme mig entre el defecte i l'excés.
Pau interior: estat que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions. Els fets externs no estan a les nostres mans.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.
Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en copte si l’acció en es sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals.
Ètica deontològica: es preocupa pel deure i per la justícia de les normes.
Imperatiu categòric: ordres que obliguen de manera incondicional i universal, són ordres morals. Són ordres que manen sense condicions, sense prometre res a canvi.
Dignitat humana: és el valor que implica que els ésser humans som únics i sense preu.
Intuïcionisme dels valors: capacitat de poder captar el valor de les coses a través d’una intuïció emocional.
Comunitarisme: èticc que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i l'individualisme.
Universalisme: són valors que tothom ha de compartir, que sustenten que l'autèntica solidaitat és la universal.

La persona té dignitat i no preu

pág.200, doc 9.

Idees principals:
El text de Kant comença introduint dos termes amb una principal diferència: el fi, que no es pot substituir, el qual té una dignitat, i el preu o mitjà que utilitzem per assolir-lo, que pot variar. Hi existeixen molts tipus de fins: es diferencien els universals, on tothom hi està d’acord, i aquells que es guien per les nostres satisfaccions personals, tots ells marcats per la dignitat. També té un paper especial la moral, ja que ella ens dona les pautes per saber per on orientar els nostres fins.

Títol: La importància de la dignitat a l’ésser humà.

Comentari:
La dignitat i la moral és allò que ens mou, per això diem que un fi que ens proporciona una certa dignitat no es pot substituir, ja que la nostra moral, la satisfacció personal, la felicitat que podrem assolir... només és equivalent a un sol fi. Per arribar a aquest, podem escollir diferents mitjans amb preus equivalents segons la seva importància. I relacionant això amb el que Kant tracta després, crec que els fins universals comporten un preu més alt i una major dignitat; els vertaderament importants són aquells que tothom comparteix i fan possible la convivència, tot i que necessitem la nostra dignitat personal, és a dir, aportar-nos els nostres propis fins per poder ser feliços.

Text d'Immanuel Kant, considerat per molts el filòsof més important de la Modernitat, va nèixer a la ciutat de Königsberg en 1724,i va morir al 1804.

“És millor ser persona insatisfeta que porc satisfet”

Por ello, más allá de la cantidad de placer es importante interrogarnos sobre su calidad. La libertad se convierte en un bien intrínseco. John Stuart Mill cuestiona la primera generación de pensadores utilitarios. “Es mejor ser una persona insatisfecha que un cerdo satisfecho; es mejor ser un Sócrates insatisfecho que un tonto satisfecho.”



Si ens quedéssim amb el fi últim de tot ésser humà, la felicitat, ens hauríem de decantar en un principi pel porc satisfet, però per desgràcia la vida és massa complicada per deixar les coses aquí. Suposo que quan en la vida les coses van malament, ser porc satisfet és la forma de treure aquests mals de sobre, però també podem veure la vida d’una altra manera: veure que aquestes desgràcies un cop superades faran de mica en mica més gran la nostra persona, és a dir, actuar com una persona sàvia tot i que després vingui l’estat d’insatisfacció.
Si fóssim porcs satisfets podríem fer una llarga llista de les coses que no veuríem, no sabríem, no ens interessarien, i limitaríem el nostre gran món a una cosa massa petita. El porc satisfet es lligaria amb el desinterès, en quedar-nos només vora el gran oceà on molts savis naveguen intentant pescar alguna cosa nova.
A la vida hem d’anar evolucionant i aprofitant tot allò que tenim, hem de treure-li partit. Tenim masses creacions, belleses, llocs per visitar, vides que saber, llibres, pel·lícules, obres de teatre que contemplar, experiències que compartir, i un llarg etcètera per quedar-nos amb què 2+2 són 4.