La cultura com a activitat simbòlica

·Aquest text ens parla del deteriorament de la societat i de nosaltres mateixos, i de la frustració de no veure mes enllà de l’univers simbòlic que nosaltres hem creat mitjançant formes lingüístiques, imatges, ritus.. Un univers totalment artificial que ens dificulta de l’assoliment d’un univers físic, natural.

·El títol que jo li posaria al text seria: “L’univers contranatural”

·El text tracta el tema de l’univers simbòlic i la relació que estableix l’home amb el món, el llenguatge, les diferents manifestacions artístiques... Aquestes ens han creat un món on no podem trobar res aïllat, però tampoc pur. Tot això ho hem anat creant poc a poc fins un cert punt que ja no hi podem tornar enrere. Com diu al text: “l’home no pot escapar del seu propi assoliment, no li queda més remei que adoptar les condicions de la seva pròpia vida.” És com si en certa manera ens haguéssim tancat sobre nosaltres mateixos per aquella por de tornar enrere en la societat en comptes d’avançar. La meva opinió és que això bé donat perquè avancem més ràpid del que podem: sempre hem arribat a gairebé totes les nostres metes i per aquest mateix motiu ens pensem que podem amb tot i més, sense parar-nos a reflexionar, cegats per la recerca de la màxima perfecció i les màximes facilitats. No hem pogut trobar un estat entremig. Per últim, remarcar que la frase del text on diu: “no pot veure o conèixer res si no és a través de la interposició d’aquest mitjà artificial” la trobo totalment certa per la nostra obsessió d’elaborar noves i diferents visions i possibilitats, deixant a l’ombra a la primera realitat que ens ofereix la naturalesa.