Errors en l'argumentació o fal·làcies

La paraula "fal·lacia" s'utilitza per designar aquelles argumentacions que són incorrectes, però que semblen correctes. Són maneres de raonar que violen el diàleg argumentatiu. Les fal·làcies més freqüents són:


Preguntes complexes
¿On t’has guardat el meu anell?

Argument Ad ignorantiam
No s’ha demostrat que Déu existeixi, per tant, Déu no existeix.

Argument Circular
Aquest tap és de suro, per tant, sura a l’aigua. Per què sura? Perquè és de suro.

Argument Ad hominem
Pare, no em pots obligar a estudiar si tu no ho has fet.

Argument d’autoritat
[Einstein per sustentar un punt en religió seria una apel·lació d'improcedència a l'autoritat]

Argument ad baculum
Jo crec en R i tinc capacitat d'exercir la força, ¿en què creus tu?

Argument ad populum
Si no vols que agafi una depressió de dues setmanes, fes això que et demano.

Argument ex populo
Tothom ha suspès l’examen de llengua, per tant, no passa res si jo també el suspenc.

Argument de la causa falsa
Li vaig deixar un bolígraf pel control i ha tret un 10. Segur que l’ha tret perquè el bolígraf li ha donat sort.

Generalització precipitada
Els catalans són uns garreps

Argument del pendent relliscós
Si surto de festa no estudiaré
Si no estudio suspendré
Si suspenc no em donaran el títol d’escolaritat
Sense estudis no em puc guanyar la vida
Si no em guanyo la vida, no puc comprar menjar
Per tant, moro de gana.
· Si surto de festa em moro de gana