Errors en l'argumentació o fal·làcies

La paraula "fal·lacia" s'utilitza per designar aquelles argumentacions que són incorrectes, però que semblen correctes. Són maneres de raonar que violen el diàleg argumentatiu. Les fal·làcies més freqüents són:


Preguntes complexes
¿On t’has guardat el meu anell?

Argument Ad ignorantiam
No s’ha demostrat que Déu existeixi, per tant, Déu no existeix.

Argument Circular
Aquest tap és de suro, per tant, sura a l’aigua. Per què sura? Perquè és de suro.

Argument Ad hominem
Pare, no em pots obligar a estudiar si tu no ho has fet.

Argument d’autoritat
[Einstein per sustentar un punt en religió seria una apel·lació d'improcedència a l'autoritat]

Argument ad baculum
Jo crec en R i tinc capacitat d'exercir la força, ¿en què creus tu?

Argument ad populum
Si no vols que agafi una depressió de dues setmanes, fes això que et demano.

Argument ex populo
Tothom ha suspès l’examen de llengua, per tant, no passa res si jo també el suspenc.

Argument de la causa falsa
Li vaig deixar un bolígraf pel control i ha tret un 10. Segur que l’ha tret perquè el bolígraf li ha donat sort.

Generalització precipitada
Els catalans són uns garreps

Argument del pendent relliscós
Si surto de festa no estudiaré
Si no estudio suspendré
Si suspenc no em donaran el títol d’escolaritat
Sense estudis no em puc guanyar la vida
Si no em guanyo la vida, no puc comprar menjar
Per tant, moro de gana.
· Si surto de festa em moro de gana

La cultura com a activitat simbòlica

·Aquest text ens parla del deteriorament de la societat i de nosaltres mateixos, i de la frustració de no veure mes enllà de l’univers simbòlic que nosaltres hem creat mitjançant formes lingüístiques, imatges, ritus.. Un univers totalment artificial que ens dificulta de l’assoliment d’un univers físic, natural.

·El títol que jo li posaria al text seria: “L’univers contranatural”

·El text tracta el tema de l’univers simbòlic i la relació que estableix l’home amb el món, el llenguatge, les diferents manifestacions artístiques... Aquestes ens han creat un món on no podem trobar res aïllat, però tampoc pur. Tot això ho hem anat creant poc a poc fins un cert punt que ja no hi podem tornar enrere. Com diu al text: “l’home no pot escapar del seu propi assoliment, no li queda més remei que adoptar les condicions de la seva pròpia vida.” És com si en certa manera ens haguéssim tancat sobre nosaltres mateixos per aquella por de tornar enrere en la societat en comptes d’avançar. La meva opinió és que això bé donat perquè avancem més ràpid del que podem: sempre hem arribat a gairebé totes les nostres metes i per aquest mateix motiu ens pensem que podem amb tot i més, sense parar-nos a reflexionar, cegats per la recerca de la màxima perfecció i les màximes facilitats. No hem pogut trobar un estat entremig. Per últim, remarcar que la frase del text on diu: “no pot veure o conèixer res si no és a través de la interposició d’aquest mitjà artificial” la trobo totalment certa per la nostra obsessió d’elaborar noves i diferents visions i possibilitats, deixant a l’ombra a la primera realitat que ens ofereix la naturalesa.