Comentari Carta a Meneceu

Resum i comentari de la Carta a Meneceu:

La filosofia, igual que la felicitat, no entén d’edat: “mai no s’és massa jove ni massa vell”, diu Epicur.

Per assolir una vida feliç introdueix la divinitat entesa com un ésser incorruptible i feliç.
També parla dels Déus, però amb altres qualitats de les que la gent vulgar atribueix.
El tema que aprofundeix a la carta a Meneceu és la vida i la concepció de la mort, a la que no li hem de tenir por, ja que quan aquesta sigui present nosaltres no, i mentre nosaltres som aquesta desapareix.

Epicur pensa que realitzarem les nostres accions en vista dels nostres desitjos, de la nostra finalitat. Les accions van relacionades amb el que cadascun particularment vol aconseguir. Però no sempre parlem de plaer, ja que potser per assolit un fi el camí que hem de travessar és difícil, tot i que compensa el plaer que aquest traurà: “molts dolors els considerem preferibles als plaers, si ens donen un plaer encara més gran quan més temps hàgim suportat el dolor”.
Epicur identifica el plaer amb el bé, en una certa mesura, i també amb l’autosuficiència.

Es parla d’autosuficiència com el major bé, ja que potser pot semblar poca cosa, per exemple, un aliment senzill, però treuen el dolor de la fam provocant un plaer tal com si fos un àpat exquisit.
Plaer i vida feliç és la nostra última finalitat, ja que tots els fins van d’alguna manera encaminats al bé suprem o fi últim: la felicitat.Aquesta, diu Epicur, només s’aconseguirà amb una vida assenyada, bella i justa, deixant enrere els plaers, per exemple, carnals.