Mitologia abrahàmica

En relació amb l'existència de Déu, explicaré de forma esquematitzada les diferents religions més properes a nosaltres, que s'engloben en la mitologia abrahàmica:

Activitat 15: Es pot demostrar l'existència de Déu?

L’existència de Déu crec que no es pot demostrar, ja que abans d’arribar aquí hauríem de plantejar altres temes, com per exemple plantejar-nos primerament l’existència de Déu.Aquesta qüestió seria com el peix que es mossega la cua , ja que per saber que existeix primer s’hauria de demostrar, i per poder demostrar alguna cosa, ha d’existir.
Jo crec que no es pot demostrar. Només es poden donar unes bases al receptor per fer que aquest tingui les mateixes creences, però anar més enllà sembla difícil, entre d’altres perquè la ciència demostra tot ho contrari.
¿Per què hem de viure amb “la cura” d’un Déu?Segurament si ens haguessin ensenyat a viure amb “la cura” de diversos Déus, no veuríem lògic a dies d’ara pensar en un únic Déu. Per això potser avui en dia analitzant la nostra història, es pot fer difícil pensar que convivim sense un Déu. Per tant per aquest motiu, entre d’altres, podríem creure en l’existència de Déu, però això no vol dir ni que existeixi realment ni que es pugui demostrar.

Comentari Carta a Meneceu

Resum i comentari de la Carta a Meneceu:

La filosofia, igual que la felicitat, no entén d’edat: “mai no s’és massa jove ni massa vell”, diu Epicur.

Per assolir una vida feliç introdueix la divinitat entesa com un ésser incorruptible i feliç.
També parla dels Déus, però amb altres qualitats de les que la gent vulgar atribueix.
El tema que aprofundeix a la carta a Meneceu és la vida i la concepció de la mort, a la que no li hem de tenir por, ja que quan aquesta sigui present nosaltres no, i mentre nosaltres som aquesta desapareix.

Epicur pensa que realitzarem les nostres accions en vista dels nostres desitjos, de la nostra finalitat. Les accions van relacionades amb el que cadascun particularment vol aconseguir. Però no sempre parlem de plaer, ja que potser per assolit un fi el camí que hem de travessar és difícil, tot i que compensa el plaer que aquest traurà: “molts dolors els considerem preferibles als plaers, si ens donen un plaer encara més gran quan més temps hàgim suportat el dolor”.
Epicur identifica el plaer amb el bé, en una certa mesura, i també amb l’autosuficiència.

Es parla d’autosuficiència com el major bé, ja que potser pot semblar poca cosa, per exemple, un aliment senzill, però treuen el dolor de la fam provocant un plaer tal com si fos un àpat exquisit.
Plaer i vida feliç és la nostra última finalitat, ja que tots els fins van d’alguna manera encaminats al bé suprem o fi últim: la felicitat.Aquesta, diu Epicur, només s’aconseguirà amb una vida assenyada, bella i justa, deixant enrere els plaers, per exemple, carnals.