Text de Plató: El coneixement racional

El coneixement racional: Cràtil, 440a-b.

“És raonable sostenir que ni tan sols existeix el coneixement, Cràtil, si totes les coses canvien i res no es manté. Car si això mateix, el coneixement, no deixés de ser coneixement, romandria sempre i seria coneixement. Però si, fins i tot, la forma mateixa del coneixement canvia, simultàniament canviaria a una altra forma de coneixement i ja no seria coneixement. Si sempre està canviant, no podia haver sempre coneixement, i d’acord amb aquest raonament, no hi hauria ni subjecte ni hi ha objecte de coneixement; si existeix allò que és bell, allò que és bo i cadascun dels éssers, és evident per a mi que el que ara diem nosaltres no s’assembla gens al flux ni al moviment.”

Aquest text de Plató planteja el coneixement de forma inestable, el qual ja no es podria anomenar com tal pel fet de que allò que canvia mai serà coneixement.
Si tot està sotmès a canvi, com podem parlar d’un coneixement subjectiu?El coneixement són com les arrels de la realitat, quelcom necessari, etern, objectiu i universal. És l’aprofundiment de cada idea.Aquestes arrels no hi seran en el moment que un concepte sigui “x”, però demà “y”: si la bellesa avui és el dia, i demà la nit, com puc conèixer? Com diria Plató, no es podria oferir una visió objectiva i universal de les coses que canvien. No hi podríem fomentar la ciència.
Per tant, el coneixement tindria el seu límit en l’opinió o doxa.