Veritat i realitat

Definicions:

Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la. ("theoría")

Raó pràctica: Ús de la raó que mira d'orientat l'acció per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral. ("praxis")

Metafísica: Part de la filosofia que tracta sobre allò que es troba mes enllà dels sentits.

Ultimitat: Intenta arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

Subjecte: El "jo", és el protagonista: si no hi és, no hi és el món. El subjecte suporta que hi hagi coneixement.

Opinió(Kant): Estat del coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.

Interés emancipador: Assoliment de la llibertat, alliberament de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta.

Escepticisme moderat: L'escepticisme sustenta que no es pot arribar a conèixer. Hume defensa, en l'escepticisme moderat, que ens hem de comportar d'acord amb allò que és més probable.

Perspectivisme: Es pot arribar a conèixer, però conjugant les diferents perspectives de cadascun de nosaltres.

Realisme: Defensa que podem conèixer la realitat tal com és. L'objecte existeix, independentment del subjecte.

Idealisme: S'oposa al realisme. Defensa que sense subjecte no podem conèixer la realitat. Les coses existeixen perquè les percebem, i no podem conèixer les coses tal com se'ns mostren.

Prejudici (Gadamer): Judicis previs que adquirim per educació, cultura, socialització...

Ignorància: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat

Autoritat: Una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidència sensible: Principi de l'evidència (allò que se'ns presenta com a indiscutible) en l'ordre de la sensibilitat i les dades dels sentits.

Adequació: Concordança entre el que pensem i la realitat.

Coherència: Criteri de veritat basat en què una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions del que forma part.

Pragmatisme: Identifica el que és cert amb el que és útil, és a dir, que té un aspecte funcional.

Consens: Acord entre diferents interlocutors (en igualtat de condicions) en una comunitat ideal de diàleg.

Contingent: Allò que és però podria no ser.

Necessari: Allò absolutament real, que existeix i no pot no existir ni ser d'una altra manera.

Virtualitat: Conjunt de sensacions i percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic, o producte de la ficció, de la fantasía, que donen aparença de quelcom material o físic.