Les primeres societats:
Les primeres agrupacions d’éssers humans eren societats igualitàries . Basaren la seva supervivència en la caça i la recol·lecció.
Hi predomina l’economia de l’intercanvi i la reciprocitat. En els clans familiars, el cap és un home amb experiència. La forma de vida nòmada els obliga a viure en cabanes, coves o abrics.

Les societats agrícoles:
L’esgotament de la caça major, la dels grans espais oberts, i el considerable augment demogràfic els empenyen a buscar recursos en el conreu i la domesticació d’algunes espècies animals. Dóna lloc a una nova forma d’economia: l’acumulació i la redistribució controlada.
Cap de la tribu: persona amb poder suficient per recollir i emmagatzemar aliments i béns que puguin satisfer les necessitats de la població en un moment d’escassetat.
Líder guerrer: és aquell capaç de portar una guerra.

Els estats naixents:
Per passar d’aquestes societats primitives a l’Estat van haver de donar-se condicions noves:
- Una forta centralització del poder
- Una estratificació social més gran
- Una clara divisió de funcions
- Una desigualtat en la distribució de la riquesa
- Un desenvolupament urbanístic
- Un notable creixement cultural
La producció augmenta gràcies al desenvolupament de tècniques noves, les condicions de vida milloren, la vida social s’enriqueix..
Aquesta nova forma d’organització social es produeix abans a Orient Mitjà.
L’antropologia cultural pretén comprendre millor com l’espècie humana ha anat configurant-se socialment i ha desenvolupat diferents models de societat.
Com a individus també anem configurant-nos socialment -> a través de la “socialització”