Veritat i realitat

Definicions:

Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la. ("theoría")

Raó pràctica: Ús de la raó que mira d'orientat l'acció per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral. ("praxis")

Metafísica: Part de la filosofia que tracta sobre allò que es troba mes enllà dels sentits.

Ultimitat: Intenta arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

Subjecte: El "jo", és el protagonista: si no hi és, no hi és el món. El subjecte suporta que hi hagi coneixement.

Opinió(Kant): Estat del coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.

Interés emancipador: Assoliment de la llibertat, alliberament de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta.

Escepticisme moderat: L'escepticisme sustenta que no es pot arribar a conèixer. Hume defensa, en l'escepticisme moderat, que ens hem de comportar d'acord amb allò que és més probable.

Perspectivisme: Es pot arribar a conèixer, però conjugant les diferents perspectives de cadascun de nosaltres.

Realisme: Defensa que podem conèixer la realitat tal com és. L'objecte existeix, independentment del subjecte.

Idealisme: S'oposa al realisme. Defensa que sense subjecte no podem conèixer la realitat. Les coses existeixen perquè les percebem, i no podem conèixer les coses tal com se'ns mostren.

Prejudici (Gadamer): Judicis previs que adquirim per educació, cultura, socialització...

Ignorància: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat

Autoritat: Una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidència sensible: Principi de l'evidència (allò que se'ns presenta com a indiscutible) en l'ordre de la sensibilitat i les dades dels sentits.

Adequació: Concordança entre el que pensem i la realitat.

Coherència: Criteri de veritat basat en què una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions del que forma part.

Pragmatisme: Identifica el que és cert amb el que és útil, és a dir, que té un aspecte funcional.

Consens: Acord entre diferents interlocutors (en igualtat de condicions) en una comunitat ideal de diàleg.

Contingent: Allò que és però podria no ser.

Necessari: Allò absolutament real, que existeix i no pot no existir ni ser d'una altra manera.

Virtualitat: Conjunt de sensacions i percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic, o producte de la ficció, de la fantasía, que donen aparença de quelcom material o físic.

El virtual és real?

Jo crec que allò virtual pot estar relacionat amb la realitat psíquica, ja que per exemple, quan nosaltres llegim una novel·la, el concepte de cada personatge, l’ambientació, cada situació... es crea a nostre cervell gràcies a la facultat d’imaginar, i els nostres pensaments, sentiments, emocions, records... estic convençuda de que sí és real. Allò virtual, amb ajuda d’un suport tècnic com l’ordinador, o prescindint d’aquest suport com una novel·la o un poema, crec que també és real, perquè totes aquestes coses les percebem: primer percebem l’objecte o aparell, que després ens farà “transportar” allò que vol donar a conèixer al nostre pensament, creant així al nostre cervell la reproducció de tot el que ens fa saber l’aparell

Adequació i verificació pragmàtiques

Document 9 pàgina 45

·Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?

La veritat és una propietat d’alguna de les nostres idees, i s’adequa amb la realitat. La veritat envers un individu fa que aquest pugui comportar-se diferent que si li fessin creure una cosa falsa.

·Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Una idea és certa quan la podem assimilar, fer vàlida, corroborar i verificar, a diferència de les idees falses.

·Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i de quina manera comuna s’entén per “pragmàtic”? Quina?

Que les idees certes i el significat de la veritat són aptes per resoldre problemes o per satisfer necessitats.

·Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques?

No, perquè tota idea o realitat posada en pràctica provocarà diferents situacions.

William James

·Informació general:

William James (Nueva York; 11 de gener de 1842 - New Hampshire; 26 d'agost de 1910); filósof d'EEUU amb una llarga i brillant carrera en la Universitat Harvard, on va ser professor de psicología. Va ser el germàcmajor del famós escriptor Henry James.
Va representat un influent paper en la difusió del pragmatisme. Per altra parte, el seu pensament es relaciona amb una doctrina que ell mateix va anomenar-li empirisme radical.

·Informació detallada.