Definicions

Ciutadá: aquell individu que forma part d'una societat on tots son d'un mateix lloc.

Política: diferents formes i sistemes d'organitzar una societat.

Tiranía: Abús de poder contra les persones, al contrari que la democràcia.

Drets humans: condició que ha de ser respectada en totes les persones.

Individualisme: un individu es diferència de la resta.. Teoria que afirma que es previ l'individu sobre la societat.

Socialisme: lluita pels bens del poble i la societat. Teoria que afirma que la societat és previa a l'individu.

Justícia: conjunt de pensaments basats en la raó per defensar alló que està bé. La justícia ha d'existir a la societat per que pugui tirar endevantRespecta els drets de les persones per així rebre el que correspon.

Poder: conjunt de bens que diferencien un individu de la resta. S'exerceix sobre els altres, i pot prendre decisions sobre els altres.

Democràcia: els ciutadans poden escollir lliurement qui governarà el país. El poder es troba en el poble.

Estat de dret: estat que es basa en el cumpliment de la llei.

Altruisme: aquell que pensa en altre m'es que en ell mateix.

Saber ordinari: s'apren per les activitats del día a día, per l'experiència de la vida quotidiana. Es basa en el què de les coses.

Saber científic: es pregunta no només el què, sino el perquè de les coses.

Saber filosòfic: és el pensament a través de la raó. Vol trobar respostes últimes als enigmes de l'ésser humà.

Ciència: coneixement a través de l'experimentació i l'aplicació de les matemàtiques. Coneixement a través de mètodes que es poden demostrar.

Mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

Axioma: són aquells principis indemostrables dins del mètode axiomàticodeductiu.

Inducció incompleta: sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles. S'elabora una regla general a partir de casos singulars.

Hipòtesi: aquella idea que formulem, i més endevant, mitjançant el mètode de les ciències naturals podrá ser acceptada o refutada.

Llei: quan s'accepta la hipòtesi formulada. Expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i invariable.

Teoria: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

Falsació: suceeix quan no es pot demostrar la hipòtesi formulada.

Comprensió: equival a entendre els fets.

Mite: intenten explicar l'orígen d'algun fet recolzant-se en forces sobrehumanes.

Mètode empiricoracional: mètode que es basa en la percepció dels sentits amb l'ajuda de l'enteniment.

Empirisme: mètode que tracta l'experiència i allò sensible. Consideren que tot és aprés (mètode inductiu)

mètode trascendental: fonamentació del coneixement. No és saber quin és l'orígen del coneixement, sinò de l'estructura.

Joc de llenguatge: diverses maneres d'utilitzar el llenguatge. Són models que descriuen situacions comunicatives que están estretament entrellaçats amb formes de vida.

Hermenèutica no normativa: aquelles comprensions que no respecten les pretensions de validesa de la parla.

Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, la veracitat, l'intel·ligibilitat i la correcció moral.

Ontologia: tractat de l'ésser.