Document 5 página 40
·Idees principals del text:
José Ortega i Gasset ens parla de l'enteniment d'alguna cosa, la percepció d'un objecte que jo puc percebre d'una manera pot ser totalment contrària a la percepció dels demés, ja que no el veiem des del mateix punt de vista, no ens trobem en les mateixes situacions, no hem viscut les matèixes experiències... però tot i no hi haver relació entre els punts de vista de les persones, totes aquestes són correctes.
·Títol_ Per mí tristesa, per a tu felicitat.
·Què podem conèixer els individus de la realitat? Podem conèixer-la tal qual és?
Només podem conèixer les seves qualitats exteriors, les que podem percebre a través dels nostres sentits. Podem conèixer la realitat a la nostra manera, però mai la realitat pura.
·Compara amb les altres teories.
Aquest text defensa la possibilitat de coneixement del perspectivisme, que coneix la nostra realitat combinant les diferents perspectives, atés que cada un de nosaltres i cada generació històrica té la seva pròpia visió de la realitat: "Dos homes miren el mateix paisatge. Tanmateix, no hi veuen el mateix. La situació diferent fa que el paisatge s'organitzidavant d'ells de diferent manera."
Aquesta possibilitat de coneixement és totalment contrària a l'escepticisme, que considera impossible aconseguir conèixer la veritat, com també és contràri al pragmatisme, que relaciona alló cert amb alló útil, obrant de manera que el que fem ho fem per un aspecte funcional (per benefici).
·Informació de José Ortega y Gasset:
Informació detallada / Fundació José Ortega y Gasset
martes, 28 de octubre de 2008
miércoles, 22 de octubre de 2008
Podem arrivar a conèixer?
Podem arrivar a conèixer si ho entenem com la percepció d'un objecte, de matèria... que está compartit amb els demés. Es a dir, jo observo com una pilota és rodona, i ho puc afirmar sense que ningú em contradigui, ja que tots estem observant el mateix.Això no passa amb el que un individu pot arrivar a saber. EL saber i el conèixer es poden diferenciar perquè el saber és individual i el coneixement col·lectiu.
Podem saber alguna cosa, algun fet, però que aquest sigui entés d'una manera diferent per una altra persona, com és l'exemple del destí: jo puc creure que existeix, puc creure que tot el que fem, en part, ha estat determinat anteriorment per algú, alguna força, alguna cosa.. això és el que jo sé, el que jo crec, que no és el mateix del que pot saber qualsevol altre individu: hi han alguns que creuen en el destí mentre que altres ho tenen com un fet impossible.
Podem saber alguna cosa, algun fet, però que aquest sigui entés d'una manera diferent per una altra persona, com és l'exemple del destí: jo puc creure que existeix, puc creure que tot el que fem, en part, ha estat determinat anteriorment per algú, alguna força, alguna cosa.. això és el que jo sé, el que jo crec, que no és el mateix del que pot saber qualsevol altre individu: hi han alguns que creuen en el destí mentre que altres ho tenen com un fet impossible.
lunes, 20 de octubre de 2008
La filosofia de la llibertad
Aquí deixo un vídeo sobre la llibertat i la filosofia. El que hem de fer i el que no ens pertoca per així aconseguir una societat amb la màxima justícia possible.
martes, 14 de octubre de 2008
Definicions
Ciutadá: aquell individu que forma part d'una societat on tots son d'un mateix lloc.
Política: diferents formes i sistemes d'organitzar una societat.
Tiranía: Abús de poder contra les persones, al contrari que la democràcia.
Drets humans: condició que ha de ser respectada en totes les persones.
Individualisme: un individu es diferència de la resta.. Teoria que afirma que es previ l'individu sobre la societat.
Socialisme: lluita pels bens del poble i la societat. Teoria que afirma que la societat és previa a l'individu.
Justícia: conjunt de pensaments basats en la raó per defensar alló que està bé. La justícia ha d'existir a la societat per que pugui tirar endevantRespecta els drets de les persones per així rebre el que correspon.
Poder: conjunt de bens que diferencien un individu de la resta. S'exerceix sobre els altres, i pot prendre decisions sobre els altres.
Democràcia: els ciutadans poden escollir lliurement qui governarà el país. El poder es troba en el poble.
Estat de dret: estat que es basa en el cumpliment de la llei.
Altruisme: aquell que pensa en altre m'es que en ell mateix.
Saber ordinari: s'apren per les activitats del día a día, per l'experiència de la vida quotidiana. Es basa en el què de les coses.
Saber científic: es pregunta no només el què, sino el perquè de les coses.
Saber filosòfic: és el pensament a través de la raó. Vol trobar respostes últimes als enigmes de l'ésser humà.
Ciència: coneixement a través de l'experimentació i l'aplicació de les matemàtiques. Coneixement a través de mètodes que es poden demostrar.
Mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
Axioma: són aquells principis indemostrables dins del mètode axiomàticodeductiu.
Inducció incompleta: sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles. S'elabora una regla general a partir de casos singulars.
Hipòtesi: aquella idea que formulem, i més endevant, mitjançant el mètode de les ciències naturals podrá ser acceptada o refutada.
Llei: quan s'accepta la hipòtesi formulada. Expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i invariable.
Teoria: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.
Falsació: suceeix quan no es pot demostrar la hipòtesi formulada.
Comprensió: equival a entendre els fets.
Mite: intenten explicar l'orígen d'algun fet recolzant-se en forces sobrehumanes.
Mètode empiricoracional: mètode que es basa en la percepció dels sentits amb l'ajuda de l'enteniment.
Empirisme: mètode que tracta l'experiència i allò sensible. Consideren que tot és aprés (mètode inductiu)
mètode trascendental: fonamentació del coneixement. No és saber quin és l'orígen del coneixement, sinò de l'estructura.
Joc de llenguatge: diverses maneres d'utilitzar el llenguatge. Són models que descriuen situacions comunicatives que están estretament entrellaçats amb formes de vida.
Hermenèutica no normativa: aquelles comprensions que no respecten les pretensions de validesa de la parla.
Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, la veracitat, l'intel·ligibilitat i la correcció moral.
Ontologia: tractat de l'ésser.
Política: diferents formes i sistemes d'organitzar una societat.
Tiranía: Abús de poder contra les persones, al contrari que la democràcia.
Drets humans: condició que ha de ser respectada en totes les persones.
Individualisme: un individu es diferència de la resta.. Teoria que afirma que es previ l'individu sobre la societat.
Socialisme: lluita pels bens del poble i la societat. Teoria que afirma que la societat és previa a l'individu.
Justícia: conjunt de pensaments basats en la raó per defensar alló que està bé. La justícia ha d'existir a la societat per que pugui tirar endevantRespecta els drets de les persones per així rebre el que correspon.
Poder: conjunt de bens que diferencien un individu de la resta. S'exerceix sobre els altres, i pot prendre decisions sobre els altres.
Democràcia: els ciutadans poden escollir lliurement qui governarà el país. El poder es troba en el poble.
Estat de dret: estat que es basa en el cumpliment de la llei.
Altruisme: aquell que pensa en altre m'es que en ell mateix.
Saber ordinari: s'apren per les activitats del día a día, per l'experiència de la vida quotidiana. Es basa en el què de les coses.
Saber científic: es pregunta no només el què, sino el perquè de les coses.
Saber filosòfic: és el pensament a través de la raó. Vol trobar respostes últimes als enigmes de l'ésser humà.
Ciència: coneixement a través de l'experimentació i l'aplicació de les matemàtiques. Coneixement a través de mètodes que es poden demostrar.
Mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
Axioma: són aquells principis indemostrables dins del mètode axiomàticodeductiu.
Inducció incompleta: sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles. S'elabora una regla general a partir de casos singulars.
Hipòtesi: aquella idea que formulem, i més endevant, mitjançant el mètode de les ciències naturals podrá ser acceptada o refutada.
Llei: quan s'accepta la hipòtesi formulada. Expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i invariable.
Teoria: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.
Falsació: suceeix quan no es pot demostrar la hipòtesi formulada.
Comprensió: equival a entendre els fets.
Mite: intenten explicar l'orígen d'algun fet recolzant-se en forces sobrehumanes.
Mètode empiricoracional: mètode que es basa en la percepció dels sentits amb l'ajuda de l'enteniment.
Empirisme: mètode que tracta l'experiència i allò sensible. Consideren que tot és aprés (mètode inductiu)
mètode trascendental: fonamentació del coneixement. No és saber quin és l'orígen del coneixement, sinò de l'estructura.
Joc de llenguatge: diverses maneres d'utilitzar el llenguatge. Són models que descriuen situacions comunicatives que están estretament entrellaçats amb formes de vida.
Hermenèutica no normativa: aquelles comprensions que no respecten les pretensions de validesa de la parla.
Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, la veracitat, l'intel·ligibilitat i la correcció moral.
Ontologia: tractat de l'ésser.
L'objecte de la filosofia
Doc.10 página 28.
Idees principals del text: Aquest text filosòfic ens vol fer saber que l'únic objectiu de la filosofia és explicar allò que pot ser un dubte per al nostre pensament, per així posarli límits als dubtes existencials.
Títol_ petits dubtes no resolts
·Quina és la funció de la filosofia segons el text?
Té la funció de trobar resposta a les preguntes que l'ésser humá es pugui formular sobre ell mateix. Vol aconseguir disminuir en una petita àrea les confussions possibles. Com diu Wittgenstein: "Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions", o com es podria dir en altres paraules, en la recerca de solucions i la seva explicació.
·Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?
Perque la filosofia mai es queda "quieta". Sempre podem deduir coses noves avants no resoltes.
·Comenta la frase següent:
"La filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d'una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos."
En aquesta frase es diu que només es volen respostes exactes i concretes, les úniques així que aclareixen al 100% les diferents questions. Per exemple, si jo em pregunto: Hi ha vida després d'estar mort?, i em responen: hi han diferents teories, potser ens endinsem en un món tot fosc sense saber res de l'exterior, potser podem continuar veient-ho tot des d'una altra dimensió, potser som almes lliures per una gran extensió de terreny... amb aquesta resposta no m'estan concretant, per tant, els pensaments segueixen opacs i confusos.
·Quin mètode està defensant l'autor? Compara amb altres mètodes.
Podríem dir que aquest text defensa el mètode analiticolingüístic, que té la tasca de analitzar el llenguatge i fer-ho més entenedor. Si ens endinsem a l'análisi lògic comprovariem que el text vol "l'aclariment de les proposicions", i el que ens aporta aquest mètode ja esmentat és un llenguatge perfecte per comprendre les coses i establir l'estructura comuna entre llenguatge i món. El diferenciem amb el mètode trascendental pel fet que no ens interessa donarne raó al nostre saber i fomentar-lo, només entendre-ho de manera lògica com a l'analíticolingüístic. Tampoc volem entendre-ho amb la primàcia de la raó sobre l'experiència com diu el mètode racionalista, perquè per molta raó que tinguem, si no la utilitzem de manera lògica i la sabem entendre i adaptar, no ens serveix de res.
·Informació de Wittgenstein:
Informació general:
Ludwig Josef Johann Wittgenstein , (Viena 1889- Cambridge 1951) ha estat probablement el pensador amb més influx sobre els corrents de treball analític i pensament epistemològic modernes, no només les agrupades entorn de la Filosofia Analítica, sinó també en la reflexió desenvolupada des del Constructivisme, el Neo-Pragmatisme, la continuació de la Fenomenología o la "philosophy of mind". En certa manera, la seva forma de plantejar la reflexió filosòfica ocupa per al pensament actual un paper similar al que va suposar el mètode socràtic per al pensament grec.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)